Crítiques
Rastres_Argelers
La dramaturga crea l'espectacle revelació del teatre independent del 2018, el reestrena i comença ronda.
Possiblement són uns dels setanta minuts més colpidors dels darrers anys que s’han fet en teatre de petit format.
Així doncs, si voleu que Argelers sigui alguna cosa més que un lloc ideal per a estirar una tovallola, si voleu que els rastres de la nostra memòria històrica col·lectiva hi puguin perdurar, és imprescindible conèixer la seva història. Aina Huguet ens l’acosta d’una manera tan impactant, tan propera, tan senzilla i tan colpidora, que el rastre ens fereix i ens esperona.
Sebastià Bennassar, Vilaweb
Rastres_Argelers
L’obra cala entre el públic i l’emociona amb la força de les interpretacions, naturals i sense estridència.
Teresa Ferré, Nació digital
Rastres_Argelers
Huguet mostra tacte i sensibilitat en una obra que mereix anar més enllà de l'estada al Maldà.
Toni Mata i Riu, Regió7
Rastres_Argelers
Rastres_Argelers, al Maldà, és un d’aquelles muntatges que, amb molta, moltíssima delicadesa, aconsegueix explicar una part de la nostra història molt dura.
Ariadna Fígols i Aina Huguet, sobre un text de la mateixa Aina Huguet, ens parlen de tot això d’una manera molt delicada. Podem intuir la por, l’angoixa, el dolor… però mai ens ho representen de forma explícita. Uns moviments molt estudiats (sota la direcció d’Andreu Martínez), fan que la història se’ns mostrin de forma molt metafòrica i som nosaltres, el públic, els que acabem creant la imatge completa al nostre cap. Tant l’Ariadna Fígols com l’Aina Huguet fan un treball excepcional.
Rastres Argelers, al Maldà, és una peça EXTRAORDINÀRIA. Una joia que brilla amb llum pròpia. Teatre compromès que explica les petites històries que mai no s’expliquen als llibres d’Història, però que són les que fan la Història de veritat.
Nicolas Larruy, Espectáculos Bcn
Rastres_Argelers
Aina Huguet y Ariadna Fígols son la cara visible de esta pieza delicada, certera y testimonial. […] Huguet ha realizado un trabajo muy valioso con la dramaturgia. Tanto por la intención como por el resultado final de la pieza. […] Las ínfulas rodoredianas brotan del texto, creando una poética que lejos de embellecer gratuitamente, empodera. […] Huguet y Ariadna Fígols se adueñan de estos testimonios y crean a los personajes con una adecuación y compromiso ejemplares. […] Se crecen en la corta distancia y nos convencen en todo momento, tanto cuando se centran en la relación de sus personajes como cuando nos hablan directamente. El tono es siempre preciso y perfecto. Y sus miradas, eminentemente comunicativas, explican lo que las palabras callan. El calado de la pieza no sería el mismo sin su participación. Algo tan delicado y sensible que se convierte en imprescindible para que Rastres_Argelers deje tan profunda huella. Voz, expresión y movimiento. Un trabajo de precisión y gran belleza. El gran tributo de la función.
Fernando Solla, En Platea
Rastres_Argelers
Rastres_Argelers es un montaje honesto, de los que piensas "lo que ves es lo que hay" pero no hace falta mucho más que una dramaturgia certera, una escenografía (de Elisenda Pérez) que te aplasta y una iluminación (de Adrià Aubert) que te hiela la sangre. Hay verdad en sus caras, sus expresiones no son baladí y sus silencios hieren más que la mayoría de balas. Hay montajes que se te quedan dentro y van hurgando hasta que poco a poco te rompen la carcasa de protección que, a mi, me impide llorar en público. Y son esas lágrimas que no limpian pero sí hacen que merezca la pena vivir la historia, una y otra vez, para que no se nos olvide jamás.
Elisa Díez, Butaques i somnis
Rastres_Argelers
[Trobareu] una gran sensibilitat a l’hora d’explicar la història d’aquestes dues dones. Una història individual que pretén parlar pels milers de refugiats anònims que van passar per aquella platja. Però, sobretot, pretén parlar de les experiències en femení, massa oblidades o poc tractades. També trobareu unes grans interpretacions, pausades, sensibles. L’Aina i l’Ariadna són capaces d’interpretar episodis d’una gran duresa sense la necessitat de caure en estridències ni en excessos dramàtics. Tot plegat en una posada en escena molt plàstica i amb una escenografia encertada i eficaç a l’hora de transportar- nos a l’atapeïda platja d’Argelers.
Eloi Falguera, Núvol
Rastres_Argelers
Aina Huguet, actriu i, amb aquesta peça, també dramaturga i directora, ha elaborat un testimoni de petit format que és encara un testimoni necessari no només per als que ja tenen una certa edat i són descendents d'alguns d'aquells refugiats sinó per a generacions que potser no n'havien sentit a parlar mai. I ho ha fet centrant-se en un paper sovint oblidat: el de les dones refugiades.
Andreu Sotorra, Recomana.cat
Rastres_Argelers
És un muntatge necessari. Honest. Imprescindible. Ensenya una veritat terrible que preferim amagar-la. Per vergonya pròpia o aliena.
Jordi Bordes, Recomana.cat
«Huguet posee una poderosa naturalidad dramática, sin afectaciones y llena de sabia tristeza».
(Sobre Rastres_Argelers, Gabriel Sevilla, La Crítica -blog de teatro en Barcelona)
«What I like the most is the casting. I casted the Spanish girlfriend, Aina Huguet Estrada, from Barcelona».
(Sobre Prematur, Gunhild Enger -directora del curtmetratge-, «Directors to Watch: Gunhild Enger on Premature», Rushprint)
«On notera à ce propos le jeu des comédiens, d’une rare justesse et d’une incroyable crédibilité: de la joie des retrouvailles à un sentiment d’amabilité forcée jusqu’à la rupture totale, tout se joue avec une extrême finesse et une incroyable retenue. On pense alors à Festen de Thomas Vinterberg ou encore à certains films de Michael Haneke où la froideur des affole nos nerfs de spectateurs».
(Sobre Prematur, Camille Monin, Formatcourt)
«[...] excepcional trabajo de todos sus intérpretes (entre ellos la española Aina Huguet Estrada), sagazmente dirigidos para componer unos personajes con personalidad propia, distintos entre sí y bien balanceados».
(Sobre Prematur, Jorge Rivero, Cortosfera)
«El Llarg dinar de Nadal no es sólo un ejercicio teatral, es la mesurada interpretación de cada uno de los actores, todos ellos. Impecable Aina Huguet específicamente, dibujando ese paso del tiempo sin caer en convenciones posturales».
(Sobre El llarg dinar de Nadal, Anna Jarque, Escena Godot)
«Aina Huguet demostrà que la poesia de Joan Vinyoli pot omplir teatres si l’espectacle s’ho val. Amb la seva posada en escena de petit format i acompanyada d’un acordionista, Cremades d’últim grau combina durant seixanta minuts paraula, música, vi i sentiments a flor de pell. Impossible avorrir-se, impossible no emocionar-se, impossible, també, no sentir curiositat per l’obra del poeta barceloní».
(Sobre Cremades d’últim grau, Bernat Ruiz, Núvol)
«La actriz Aina Huguet interpreta Asta, ella sí, desde un comedimiento nórdico. Claro que su personaje es eso, pura contención y sufrimiento interior».
(Sobre El petit Eiolf, Eduard Molner, Cultura׀s La Vanguardia)
«Entre los protagonistas, destaca el papel de la hermana de Alfred, Asta (Aina Huguet), un personaje trágico».
(Sobre El petit Eiolf, Carlota Saña, La Vanguardia)